CURRICULUM DE JOSEP GUIA

Josep Guia i Marín (València 1947) és doctor en Matemàtiques (1974) i en Filologia (2008) per la Universitat de València, de la qual ha estat Vicerector d’Estatuts (1984-86), President de la Junta Electoral (1986-2006) i professor del Departament d’Àlgebra (1971-2010). Ha estat professor de la Universitat Catalana d’Estiu (1975-2016) i membre del seu Patronat (1984-2016).
Com a matemàtic, ha publicat treballs de Topologia General en revistes especialitzades. També ha escrit articles sobre la història i la funció de la Universitat.
Com a filòleg, en col·laboació amb Maria Conca, ha publicat articles de recerca paremiològica i els llibres Els primers reculls de proverbis catalans (premi Valeri Serra i Boldú 1996) i La fraseologia. Conceptes, mètode i aplicacions (2014). Tots dos han escrit el llibre A frec del seu nom. Vida, obra i lluita de Xavier Romeu (2018) i preparen l’edició crítica del Llibre de paraules i dits de savis i filòsofs de Jafudà Bonsenyor (c. 1255-1331). Sobre literatura catalana del segle XV, ha escrit els llibres De Martorell a Corella. Descobrint l’autor del “Tirant lo Blanc” (1996), Fraseologia i estil. Enigmes literaris a la València del segle XV (1998) i Ficció i realitat a l’Espill. Una perspectiva fraseològica i documental (2010), així com molts articles acadèmics.
Per la seua militància política independentista, com a membre del PSAN (del 1974 al 2019), ha estat detingut, multat i processat diverses vegades, abans i després de la mort de Franco, així com amenaçat i agredit per grups feixistes. Altrament, ha rebut alguns guardons d’institucions cíviques i culturals: Fundació Jaume I (Barcelona 1986), Festa Nacional dels Països Catalans (Badalona 1989), Bloc de Progrés (L’Alcúdia 2002), Patronat del Tractat d’Almisrà (El Camp de Mirra 2009). Ha estat cap de llista electoral del BEAN per València al Congrés espanyol (1979) i de Catalunya Lliure per Barcelona al Parlament català (1992), i ha format part de les llistes de Solidaritat Catalana per la Independència al Parlament català (2010, 2012) i de Lliures per Europa (Junts) al Parlament europeu (2019). Ha estat editorialista de la revista Lluita (1980-2015). D’ençà del 2020, és membre de l’associació Independentistes d’Esquerres i, no cal dir-ho, adherit al Consell per la República Catalana.
És patró de les Fundacions Vicent Andrés Estellés (Burjassot) i Gaetà Huguet (Castelló de la Plana). És membre de la Junta Directiva de la Societat Coral El Micalet i, com a tal, ha escrit el llibre Els inicis del cant coral al País Valencià. L’Orfeó Valencià El Micalet (1893-1905) (2019).
Ha escrit articles i llibres d’assaig sobre la qüestió nacional: «Sobre l’estructuració política dels Països Catalans» (1977), «Sobre el reconeixement de les nacions oprimides» (1982), Països Catalans i llibertat (1983), És molt senzill: digueu-li Catalunya (1985), Des de la Catalunya del Sud (1987), València, 750 anys de nació catalana (premi d’assaig Joan Fuster 1988), Catalunya descoberta (1990), «La transició política al País Valencià (1974-77), des d’una perspectiva independentista» (2004), «L’aparició i consolidació de l’independentisme català» (2006), «Gonçal Castelló i la qüestió nacional: els Països Catalans» (2013), «La unificació política de la nació catalana completa» (2014), «La nació catalana, una realitat persistent» (2018), «La lluita per l’autogovern al País Valencià. La Generalitat i l’Estatut d’Elx» (2019), «Sobre l’estratègia independentista» (2021), etc.
Ha impartit conferències a Ginebra (1976), Donostia (1987), Tarragona (1990), Gandia (1996), Manacor (1998), Barcelona (2000), Bucarest (2001), Lleida (2002), Castelló de la Plana (2006), Berlin (2009), Nàpols (2009), Toronto (2010), Crevillent (2010), Prada (2011), La Molina (2011), Beneixama (2013), Monòver (2014), Sueca (2015), Tremp (2019), Palma (2020), París (2020), etc.
Sobre memòria històrica, també en col·laboració amb Maria Conca, ha publicat: «Noves dades sobre presos i presons del primer temps de la repressió franquista a Alacant» (2009), «Anàlisi d’un sumaríssim d’urgència: el 7545 d’Alacant, contra Vicent Conca Amorós, alcalde de Beneixama» (2010) i «Dones de Beneixama que patiren la repressió franquista» (2018).
En relació a l’obra de Joan Fuster (1922-1992), ha enllestit els treballs: «Sobre la catalanitat dels valencians en l’obra de Joan Fuster» (1993), «Qui té por de Joan Fuster?» (2012), «El discurs antifusterià: una anàlisi» (2012), «Actualitat i vigència del pensament polític de Joan Fuster» (2012), «Els ‘ells’ i els ‘nosaltres’ en l’obra de Joan Fuster» (2015).