Vaig néixer a Badalona fa cinquanta-tres anys, de mare murciana i pare català. Vaig créixer al barri de Sant Antoni de Llefià, d’on vaig marxar a vint-i-set anys per a anar a viure a Barcelona, al districte de Sant Martí. Tres anys després, vaig canviar el Poblenou per Saint Louis, a Missouri, i d’allà vaig passar a Providence, a l’estat de Rhode Island. Després de quinze anys als Estats Units, em vaig traslladar a St Andrews, a Escòcia, on visc, acompanyada del meu marit i els meus dos fills, ara fa vuit anys.
Soc doctora en Químiques per la Universitat de Barcelona. He treballat de científica a la Washington University in St. Louis i a la Brown University a Providence. En els darrers anys, i degut al meu interès per les ciències i les humanitats, he cursat un màster en Museus per la Universitat de St Andrews, on treballo i hi faig recerca centrada en la història de la ciència.
Sempre he considerat que la divisió entre ciències i lletres és una falsa barrera, i que les disciplines científiques i humanístiques no tan sols es complementen sinó que són indissociables. I així, he compaginat les publicacions científiques pròpies de la meva feina, amb petites incursions en la literatura en català i des de fa quinze anys que escric novel·les i contes dirigits a joves i nens. Amb la novel·la Créixer amb Poe vaig guanyar el premi Joaquim Ruyra de Narrativa Juvenil, l’any 2007.
Quan era una nena de dotze anys, un grup d’amics estaven asseguts a una pineda a prop de Blanes. Gairebé tots érem de barri, de Badalona, però aquell era el nostre lloc d’estiueig, on les tardes eren llargues i la nit no arribava mai; aquell vespre un pare d’una nena del grup es va unir a nosaltres i ens va preguntar, de sobte: “vosaltres que us considereu, catalans o espanyols?”. La pregunta va provocar uns segons de silenci i mentre un noi estranyat per la qüestió va replicar “espanyols, no?, som a Espanya”, jo de seguida vaig dir “catalana”. Era l’any 80, i des d’aleshores, des d’aquell moment en què em vaig adonar quins eren els meus sentiments i prioritats, mai no he deixat de sentir-me profundament catalana, arrelada i compromesa amb la nació i la llengua. Ara però, quan veig amb preocupació el desmanegament d’ambdues, crec que és el moment de jugar-se el tot pel tot per a assolir el mandat del Primer d’Octubre i aconseguir la independència de Catalunya.
